1 Per què creieu que vaig escriure una gran part de la meva obra en català, si en aquella època la llengua comuna per a transmetre el coneixement era el llatí?
Ramon Llull no concebia la literatura com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument de divulgació capaç d’arribar millor al públic al qual s’adreçava. Per això adaptava el to, el contingut i la llengua a cada auditori. Així, quan volia transmetre un coneixement acadèmic destinat a les universitats, escrivia en llatí; quan s’adreçava als musulmans, emprava l’àrab, i quan volia promoure una reflexió o fomentar els valors del cristianisme entre el poble cristià, feia servir la llengua pròpia de la gent del país, el català. Si el públic català s’havia afeccionat a llegir novel·les, Llull aprofità el gènere per a acostar al lector les seves idees i les seves propostes de reforma.
Ramon Llull no concebia la literatura com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument de divulgació capaç d’arribar millor al públic al qual s’adreçava. Per això adaptava el to, el contingut i la llengua a cada auditori. Així, quan volia transmetre un coneixement acadèmic destinat a les universitats, escrivia en llatí; quan s’adreçava als musulmans, emprava l’àrab, i quan volia promoure una reflexió o fomentar els valors del cristianisme entre el poble cristià, feia servir la llengua pròpia de la gent del país, el català. Si el públic català s’havia afeccionat a llegir novel·les, Llull aprofità el gènere per a acostar al lector les seves idees i les seves propostes de reforma.
2 També vaig ser un ferm defensor de la conversió dels musulmans al cristianisme. Quines dues eines creia jo que eren indispensables per a fer-ho?
Llull era partidari d’una religió basada en la fe i la raó, entre les quals sostenia que no hi pot haver contradicció. Per això Llull defensava el diàleg raonat entre diverses religions. En cas de controvèrsia, calia mirar de convèncer amb arguments fonamentats, perquè convèncer és un mitjà molt més efectiu que no pas forçar a creure. Una bona mostra d’aquest tarannà és la llarga llista de diàlegs que va escriure (fins a vint-i-sis), que el converteixen en l’autor medieval que més en va compondre.
Llull era partidari d’una religió basada en la fe i la raó, entre les quals sostenia que no hi pot haver contradicció. Per això Llull defensava el diàleg raonat entre diverses religions. En cas de controvèrsia, calia mirar de convèncer amb arguments fonamentats, perquè convèncer és un mitjà molt més efectiu que no pas forçar a creure. Una bona mostra d’aquest tarannà és la llarga llista de diàlegs que va escriure (fins a vint-i-sis), que el converteixen en l’autor medieval que més en va compondre.
3 Com ja deveu saber, vaig escriure un gran nombre d’obres literàries. Seríeu capaços de trobar el títol de tres de les meves obres més importants i explicar, de manera resumida, amb quina intenció les vaig escriure?
Una de les obres més significatives de Ramon Llull és el Romanç d’Evast e Blaquerna (1283), una ambiciosa novel·la en què descriu una proposta de reforma integral de la societat medieval. Aquesta obra conté el Llibre d’amic e amat, que narra l’experiència contemplativa de Blaquerna, el seu protagonista. Entre les obres literàries de Llull també cal destacar el Llibre de meravelles (1288-1289), que narra el viatge d’un pelegrí que observa astorat com els homes prescindeixen de Déu i de les seves ensenyances. El Llibre de les bèsties (1288-1289), inclòs dins el Llibre de meravelles, és una faula que proposa una seriosa reflexió sobre la política i l’ambició de poder
No hay comentarios:
Publicar un comentario