Valoració personal del curs

Aquest ha sigut un curs molt difícil i agobiant.

En concret, aquesta assignatura ha sigut una de les que menys pesades s'ha fet dins de l'aula. La manera de treballar a classe m'encanta, crec que hui en dia es el que es deuria de fer a totes les classes (el canviar del llibre a l'ordinador) ja que hi ha una gran varietat de materials per a treballar.

Al llarg del curs hem fet moltíssims treballs: treballs en grup, de llibres, de vídeo, etc.

No obstant, a banda d'aquesta gran quantitat de treballs hem fet uns quatre exàmens per avaluació. Fer treballs m'encanta i em divertix, també pense que caldria fer una xicoteta prova, però de vegades hi ha hagut demesiada feina entre treballs i exàmens, els quals hi havia que estudiar bastant.

Peró bo, aquest ha sigut un bon curs i en concret aquesta classe no se m'ha fet pesada, al contrari, la dinàmica de la classe m'ha encantat.


Bon estiu Pilar!

Comentaris VIDEOLIT

Joanot Martorell 

Joan Martorell escrigué Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries, realista i eròtica, no és cavalleresca, perquè aquesta és sempre fantàstica i el protagonista, Tirant, no és invencible ni té poders sobrenaturals.

Tirant lo Blanc era un cavaller que per motius d'honor desafiava a molts altres, com és costum en els cavallers per tal de demostrar la seua valentia. Hi han testimonis gràcies a les lletres de batalla, escrites quan els cavallers desafiaven a altres. Martorell va escriure 4.

Aquest lluita contra els turcs al servei de l' emperador de Constantinoble a la novel·la, i aconsegueix resistir mentre que en la realitat no és així, Martorell dóna la volta a la història.
Se presenta la societat de l'època, és un llibre de viatges i consta de cinc parts, els llocs que tracta son real.

Joanot Martorell i Ausiàs March són cunyats perquè March es casa amb Isabel Martorell, la germana de Joanot.

Curial e Güelfa
Obra anònima del s.XV. 

Barreja novel·la cavalleresca i de cavalleries. Conté escenaris realistes. La marquen com a una obra de transició.


Joan Roís de Corella.
Aquest es posterior a Ausiàs i Martorell, utilitzava la mateixa mètrica que Ausiàs. Va escriure prosa i poesia, com la tragèdia de Caldesa. El nom és simbòlic, es viu un amor amb dificultat, problemàtic i mai tindrà la reciprocitat buscada.

També va escriure obres religioses, clàssiques d'amor i mitològiques.
A les quatre grans cròniques expresa amor etern i tragèdia extrema. Utilitzava un llenguatge recargolat i exquisit. Com Ausiàs, tenia en comú la escriptura de novel·les cavalleresques. 

Ausiàs March

Temes de les seues obres: 

-   L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i carnal, alhora.

-   La mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i

     també com a redempció davant el pecat produït per l’amor carnal.

-   La dona; un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuts però també origen dels més grans vicis.

Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual i cants d'amor.

Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies,  March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints.

Treball Videolit (Joan Timoneda)

Cristina García, Leonor Lara i jo, Rafa Soler, hem realitzat un treball d'uns dels autors més importants de la decadència literària (segles XVI-XVIII) Joan Timoneda.

Al treball hem començat parlant d'aquesta decadència, època on no hi ha un gran ús del català.

Després, hem fet una breu biografia del nostre autor, Joan Timoneda.

Per finalitzar, hem decidit transformar el seu poema "Só qui só" al rap, per a divertir una mica a la classe.

Comentari Tirant

Comenteu el següent fragment del Tirant: tema i recursos principals.

MARTORELL I L'ERÒTICA DEL PODER

Capítol CXXVII.
Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava. 

Carmesina pretén ajudar a Tirant amb la dona que li agrada, és ahí quan Tirant trau  l'espill i al mirar-se Carmeisna en ell i veure reflectit Tirant, afirma que es eixa dona per la que viu.

Tirant en aquest fragment declara el seu amor i la ingenuïtat de Carmesina. Ací destaca la força de l'amor en la vida quotidiana.

Tirant esta basat en un model de cavaller, Roger de Flor, que defengué Constantinoble front als turcs. En aquesta història els grecs guanyen, però en la realitat no va ser així, van guanyar els turcs.

Joanot Martorell era un personatge prototip de l'època i es barallava amb altres cavallers.

Les característiques de la modernitat de Tirant és, per exemple, la manera en que explica els esdeveniments, ho explica intervinguent amb la seua opinió, proporciona una perspectiva subjectiva i diu que li sembla lo que està passant.

Altra manera de mostrar-ho es que els personatges són els que manifesten els seus sentiment i la seua visió, el narrador no es qui presenta a aquests personatges.

A més del protagonisme que reben les dones, aquestes no estan determinades per les decisions de l'home, sinó que fan ús de la seua llibertat i de la seua capacitat de decisió.

Novel·la realista, careix d'elements fantàstics i  l'estil amb la inclusió de molt diàlegs perquè els personatges intervenen notablement.
A Carmesina li agrada com Tirant declara el seu amor, la originalitat, utilitzant una metàfora,mostrant l'amor a traves de l'espill. Podem vore que son els mateixos personatges els que desenvolupen la historia, dirigeixen allò que passa. 

Ramón Llull (el crític)

Ramón Llull parla sobre els valor ètics i morals. La sinceritat és un valor molt important, el qual sempre t'ajudarà, és necessària per a una adequada convivència en la societat. Realment és igual de important que els altres valor, valors com la responsabilitat, participació i l'esperit crític, els quals són complementàries i són més o menys depenent de les circumstàncies.

 MISSATGE: No sempre s'ha d' intentar ajudar a algú, ja que finalment ens pot perjudicar a nosaltres.

Ramón Lull (el viatjer)

Lo positiu del viatje és la possibilitat d'evadir-te ja que aconsegueixes un benestar al que no arribes d'altra manera, així també aprofites per a conéixer-t tu  mateixa. A més es pot considerar com una espècie decompensa i descans després d'una època de treball.

Ramon Llull viatjava per tal de poder predicar la seua doctrina i així mostrar el seu art. Va viatjar a Mallorca, Paris, Xipre, Roma,Tunissia, Montpelier.

ACTIVITAT
Com és i com viu la gent que viu a Damiata, Egipte

La gent que viu allí són alegres i creuen en la justícia, respecte a esta tenen una postura ferma.

Ramón Lull (L'escriptor)

1 Per què creieu que vaig escriure una gran part de la meva obra en català, si en aquella època la llengua comuna per a transmetre el coneixement era el llatí? 

Ramon Llull no concebia la literatura com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument de divulgació capaç d’arribar millor al públic al qual s’adreçava. Per això adaptava el to, el contingut i la llengua a cada auditori. Així, quan volia transmetre un coneixement acadèmic destinat a les universitats, escrivia en llatí; quan s’adreçava als musulmans, emprava l’àrab, i quan volia promoure una reflexió o fomentar els valors del cristianisme entre el poble cristià, feia servir la llengua pròpia de la gent del país, el català. Si el públic català s’havia afeccionat a llegir novel·les, Llull aprofità el gènere per a acostar al lector les seves idees i les seves propostes de reforma.

2 També vaig ser un ferm defensor de la conversió dels musulmans al cristianisme. Quines dues eines creia jo que eren indispensables per a fer-ho? 

Llull era partidari d’una religió basada en la fe i la raó, entre les quals sostenia que no hi pot haver contradicció. Per això Llull defensava el diàleg raonat entre diverses religions. En cas de controvèrsia, calia mirar de convèncer amb arguments fonamentats, perquè convèncer és un mitjà molt més efectiu que no pas forçar a creure. Una bona mostra d’aquest tarannà és la llarga llista de diàlegs que va escriure (fins a vint-i-sis), que el converteixen en l’autor medieval que més en va compondre. 

3 Com ja deveu saber, vaig escriure un gran nombre d’obres literàries. Seríeu capaços de trobar el títol de tres de les meves obres més importants i explicar, de manera resumida, amb quina intenció les vaig escriure?

Una de les obres més significatives de Ramon Llull és el Romanç d’Evast e Blaquerna (1283), una ambiciosa novel·la en què descriu una proposta de reforma integral de la societat medieval. Aquesta obra conté el Llibre d’amic e amat, que narra l’experiència contemplativa de Blaquerna, el seu protagonista. Entre les obres literàries de Llull també cal destacar el Llibre de meravelles (1288-1289), que narra el viatge d’un pelegrí que observa astorat com els homes prescindeixen de Déu i de les seves ensenyances. El Llibre de les bèsties (1288-1289), inclòs dins el Llibre de meravelles, és una faula que proposa una seriosa reflexió sobre la política i l’ambició de poder

TERRA BAIXA

TREBALL DE TERRA BAIXA

Abans de la lectura

Fins a la segona meitat del segle XIX no es consolida el teatre en català, gràcies a les obres de Frederic Soler i, sobretot, d'Àngel Guimerà. Si Verdaguer va ser el gran poeta català de la Renaixença, Guimerà en serà el gran dramaturg. Guimerà va portar el teatre català al màxim nivell de qualitat i, igual que Verdaguer, la seva obra va ser coneguda internacionalment. Traduïts a diferents llengües, els sus drames s'han representat a diversos països d'Europa i Amèrica i, fins i tot, de dues de les seves obres, "Terra Baixa" i "Maria Rosa", s'han fet versions cinematogràfiques. Guimerà ha esdevingut un clàssic del teatre català.

Va naixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, de mare canària i pare català. La seva formació inicial a l'illa va ser completament en castellà. La llengua catalana l'aprendria a partir dels 8 anys, quan es va traslladar amb la seva familia a Catalunya i es van instal·lar al Vendrell, la vila paterna. L'any 1870 se'n va anar a viure a Barcelona, on va entrar en contacte amb el moviment de la Renaixença. Tot i que començà escrivint poesia, va ser com a dramaturg que aconseguí gran èxit i prestigi popular. Una sèrie de circumstàncies personals i familiars, com la de no ser originari de Catalunya, haver nascut de pares que encara no eren casats, així com un fracàs sentimental en la seva joventut, van influir en el seu caràcter i, sobretot, en la seva obra. A m´´es de l'activitat literària, Guimerà fou conegut com a activista del catalanisme polític, fet que el convertí en una de les personalitats més notables del seu temps. El 1909 se li va fer un gran homenatge a la plaça de Catalunya, a Barcelona, i quan morí, el 1924, el seu enterrament va ser una gran manifestació de dol.

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana, i ha esdevingut tot un clàssic del .repertori teatral català.

Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Mari Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Després la lectura 

• L’acció de Terra baixa transcorre 

Enterament en un molí

• Quina cançó d’arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte?

A la vora de la mar

• Quina d’aquestes característiques comparteixen tots els germans Perdigons?

Cap d'ells no te descendencia

• Quin tipus de marit ha buscat en Sebastià per a la Marta?

Un que fos ben bestia

• En el primer monòleg de l’obra, la Marta ens transmet...

El seu sentiment de culpa i la seva poca autoestima

• Com ho feia Manelic per acostumar-se a la Marta quan encara era a les muntanyes?

Tenia una cabra que es deia marta i hi parlava

• Per quin motiu Sebastià vol casar-se amb la pubilla Sala?

Per motius economics

• Com reacciona Manelic quan es riuen d’ell vestit de nuvi?

S'enfada i vol pegar els dels poble

• Al final del primer acte hi ha un personatge que vol que el casament no es celebri. Estem parlant de:

Tomàs

• Com acaba el primer acte?

Marta diu a manelic que dormiran en cambres separades

• Per quin motiu la Marta agafa ràbia a la Nuri?

Per que quan la veu amb manelic li recorda l'inici de la seva relació amb Sebastià

• Quan Marta explica la seva infantesa a Tomàs, li explica que...

Va ser miserable, amb una mare cega i un pare fugit

• Quin fet trenca el mur de silenci que separava Manelic i Marta?

Es ballaren i ell la fereix amb un gavinet

• De quina manera es tanca el segon acte?

Manelic descobreix la relació de Sebastià i Marta i és expulsat del molí

• Quina actitud tenen els germans Pserdigons durant el tercer acte?

Es penedeixen d'haver criticat a Marta i troben que n'han fet un gra massa

• Per quin motiu Sebastià tanca la Marta al molí?

Perqué els visita el pare de la seua promesa

•  Què li diu Sebastià a Marta al final del tercer acte?

Que l'estima i ho deixarà tot per ella

• Amb quina famosa frase es clou l’obra?

He mort el llop!

• Els personatges de l’obra… 

Sigueix un esquema simple: bons/dolents

• El personatge de Marta...

S'assembla a altres personatges femenins de l'obra de guimerà

• Un grup de personatges actua de “cor” a la manera de les tragèdies gregues:

Manelic i Marta, que s'acaben estimant

• S’ha dit que els símbols a Terra baixa...

No the importancia, només hi ha un llop

• La llengua de Terra baixa

Prové de l'observació directa del parlar dels pagesos

• Per A.Guimerà l’amor és 

Una força suprema

• Terra baixa és escrita...

En prosa poètica

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

LES QUATRE GRAN CRÒNIQUES

- Llibre dels feyts, de Jaume I:

 Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall,  i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.

      Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                                

                                                                                  Jaume I, Llibre dels feyts

Utilizació del plural majestàtic, narra una lluita sanguinaria i violenta, van ferir al rei perqué anava a la primera fila de combat, es considera que el rei dona un example de valentia i heroicitat.  

- Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot:

  I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts.

                                                             

          Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

Conta els fets de guerra en tercera persona, tracta de una lluita cos a cos. Narra com aquestos fets es succeixen de manera contínua.

- Crònica, de Ramon Muntaner:

I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué: 

  –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.

                                                                               Ramon Muntaner, Crònica

Ramón Muntaner es troba a Xirivella,una alqueria que és a l'Horta de València, i ens diu que mentre dormia al seu llit, va tindre una visió amb un prohom vestit de blanc que li va a dir que escriquera un llibre de les grans meravelles que hi havia vist i que Déu havia fet en les guerres on havia estat.

- Crònica de Pere III el Cerimoniós, de Pere el Cerimoniós: 

LA CONCEPCIÓ DE JAUME I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.

I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.

Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:

- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.

Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:

- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat

         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.

                                                                               Ramon Muntaner, Crònica

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?

Hi ha una dona esperant-lo a la seua habitació a fosques (per tant ell no veu res) ,ell pensa que es una amant però en realitat és la sea esposa.

b)  Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?

 Creec que Ramon Muntaner està a favor de l'engany. Perque d'aquesta manera era l'única d'aconseguir un hereu del regne que no fora bastard.

c)   Comenteu la importància de l’església amb exemples del text

L'esglesia era important en tots els aspectes. En el llibre es trobaen varios exemples com per ejemple que totes les esglesies estaven obertes per a que el poble anara a pregar a Deu.

      d)   Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja  i la d’ara?

Abans el matrimoni era una forma d'únir regnes i riquesses.

8 de març

8 de març

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

 ACTIVITATS

• Crea una entrada smb el títol "8 DE MARÇ" on copies el poema i realitzes les següents activitats.

1. Busca informació sobre Maria Mercé Marçal i afegeix una foto.

 Maria Mercè Marçal i Serra va nàixer a Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, al 13 de novembre de 1952 i va morir a Barcelona al 5 de juliol de 1998.
Maria Mercè va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.També va ser activista política, cultural, feminista i lesbiana.

 Marçal és de les primeres en tractar en la literatura catalana temes com l’amor lèsbic, l’embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitat. Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla, com es pot apreciar en un poema de La germana, l’estrangera: «Heura, victòria marçal, germana, estrangera, de cop feta present». També tracta temes com la relació de parella, la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa.
 

2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4)

Jo pense que amb aquesta metàfora es fa referència a què és el moment de les dones. La finestra tancada és l'ombra masclista que continua existent (cada vegada menys) i el cel tancat és el món que ens envolta.

3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Que preten aconseguir per al futur de les dones?

 Ens diu que ella es sent hereva de les bruixes, i ens explica que totes les pors que tenim les dones les tenim que fer desaparèixer, i que les dones tenen que deixar tot allò que fa referència amb les tasques domestiques i també les tasques de cura dels infants.

4. Quines coses pretén deixar a banda i per qui motiu creus que ho diu?

Vol deixar a banda objectes com draps de cuina, cassoles, escombres...objectes que majoritàriament es solen relacionar amb la dona per què per al món misogin netejar, cuinar, guarir de la casa i aquestes feines domèstiques són feines de la dona.


5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?

L'arma es la vida i l'escut fa referència a les mans de les dones amb les quals es defensen de les injustícies que pateixen a la societat misògina.

6. Com s'imagina el futur?

Imagina que les dones renaixen i comencen la seva nova història on reivindicaren la llibertat.

• Fixeu-vos en les següents dades i expresseu la vostra opinió en unes 10 línies sobre si s'ha avançat prou en la igualtat dels sexes o la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona:

Llegiu el següent article sobre el DIA INTERNACIONAL DE LES DONES per informar-vos abans de donar la vostra opinió: El masclisme s’adapta als nous temps 

Jo pense que encara queda molt per arribar a una societat igualitària. Es clar que hem avançat, i moltíssim comparant amb anys enrere, però es el normal ja que lo just per a tothom seria viure en una societat igualitària on els dos sexes tingueren les mateixes oportunitats, que els treballs no estigueren separats per gèneres,etc. Si, hem avançat; ja no està mal vist que la dona vote o que treballe; no obstant continuen existint milions de comportaments masclistes que estan tan normalitzats en la nostra societat que no les qualifiquen de masclistes. 

Es continua esperant que la dona siga qui es haja de ocupar de la casa i dels fills; tampoc està molt vist que la dona ocupe càrrecs de treball més alts; existeix una diferència de salari entre els dos sexes; els homes es veuen obligats a adquirir un rol de mascle valent i fort; no veuras molts homes que reduïsquen la seua jornada laboral per poder anar a casa a cuidar dels xiquets o de la casa...

Aquest també, encara que la gent no el veu, d'una manera molt més "lleugera" afecta als homes. Dic açó ja que a aquesta societat, si un home plora es un "marica", no està ben vist que la dona invita al home a dinar (per exemple) i com aquestes xicotetes coses que, no tenen res a vore amb les desigualtats cap a les dones, però d'una petita manera també ens afecta als homes.

Gripau RAFA

 A)
1. ELS
2. DE
3. DES QUE
4. DE TANT EN TANT
5. POTSER
6. VIVIM
7. EXCLÓS
8. PER
9. TRÉIEM
10.BEVEU
11. DORM
12. PERQUÈ

B)
1. EL PROPI PROFESSOR
2. NORD-EST
3. COM
4. PERQUÈ
5. HO HAS FET MALAMENT
6. COM QUE/ HI VA HAVER

C)
1. EBENISTA/ VERNÍS
2. CONTRA ELS QUALS
3. CAL TINDRE EN COMPTE...
4. NO SÉ COM HO ACONSEGUEIX, PERÒ SEMPRE ESTALVIA MOLTS  DINERS. I NINGÚ NO LI'LS DONA
5. LABIAL/ LLAVIS

D)
1. AIXÒ CONFERÈNCIA FÒRMULA ÉS BÉ CALDRÀ L'ÈXIT
2. DIGUÉ TINGUÉREM PACIÈNCIA
3. REÜLL INCREÏBLE VEÏNA SISÉ

E)
1. TINDREM
2. DES QUE
3. HAN DE SER
4. QUÈ
5. A CAUSA DE

F)
1. EL/A
2. L'/DE
3. GENS DE
4. CORREM/EIXIM
5. LA DE L'

G)
1. JA HA DIFÓS
2. CREIENT
3. DESAPAREGUT
4. CORRESPOST
5. ATÈS

H)
1. AVARIA / AMBAIXADA/ SERGENT
2. ASSEMBLEISTES / SOBIRANIA
3. INFERMERIA/ DESIMBOLTURA
4. ENYOREM/ SUBORNS/ ESCŔÚPOLS

I)
1. HA VINGUT DE SEGUIDA
2. POTSER M'APROVARAN L'EXÀMEN
3. DE SOBTE TOTHOM
4. PER DESCOMPTAT QUE
5. VA FER L'EXÀMEN I EL VA APROVAR AMB BONA NOTA

‘Plus ultra’ de Jacint Verdaguer

Plus ultra

Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

COMENTARI 

El text, és constituït per una tirada de  vint-i-sis versos de huit síl·labes , dels quals, seguint l’esquema propi del romanç, rimen en assonància els parells.La forma és deliberadament simple i popularitzant. L’ús del diàleg, alguns paral·lelismes destectables en versos contigus, o bé la utilització del diminutiu «Estrelleta» a l’inici del diàleg, accentuen igualment el to popular i planer de la composició.

 Aquestes opcions formals i expressives contrasten, i en part atenuen, fins al punt que poden con-fondre el lector poc atent, amb la immensitat i la gravetat del tema que s’hi desenvolupa. També el lema en occità, amb la petició de guiatge per trobar el camí, i encara la referència a l’«alt verger» metàfora habitual-ment associada al paradís celestial, relacionant el poema dins la temàtica dominant Al cel, és a dir, en el «desig de fugida del món,d’enlairar-se fins a l’infinit a través de la poesia, de volar amunt fins a  l’enyorat paradís».

El context en què es desenvolupa és una represa del plantejament recollit al lema. El poema s’inicia amb l’observació, expressada en primera persona, d’una estrella concreta, que el jo prendrà per la més allunyada de la terra. La distància respecte de l’astre és accentuada per dues comparacions. La primera, on és remarca la condició de poc distingible, o  individualitzable, enmig de l’immens conjunt d’estrelles que poblen el cel visible des de la terra (també els qualificatius que se li adrecen, tot i que elogiosos, no fan altra cosa que remarcar aquest aspecte). La segona, on és fa èmfasi en l’allunyament, que converteix l’estrella en un element minúscul («una efímera lluerna»). Aquest aspecte és encara accentuat amb una inversió espacial de gran plasticitat: així com l’estrella s’ha de cercar «allà dellà de l’espai», la lluerna es troba en el lloc més profund de l’abisme, «al pregon de l’afrau». A continuació, la primera persona del poema se li adreça formulant una pregunta fruit de la constatació anterior. Demana a l’estrella si es troba al límit mésallunyat del cel. Aquesta qüestió, amb la creença implícita en un univers finit, dóna peu a una contundent resposta doctrinal, que posa de manifest que la pregunta partia d’una base errònia. L’estrella que el jo ha confós amb la darrera flor de l’alt verger, el límit més extrem de la immensitat, nega aquesta condició. No és sobrer remarcar que la resposta es val d’una ambigüitat de sentits entre el paradís celestial i l’univers, el qual, malgrat tot, al final del poema es revelarà tan passejable com el verger diví. Contràriament al que expressava la primera persona, l’estrella se situaria a l’inici del jardí, és a dir, com una llanterna, un indicador a la porta d’entrada. Però els conceptes d’inici i d’acabament es confonen, perquè el jo ha interpretat incorrectament el lloc que ocupa l’estrella en el firmament. El fet que l’hagi percebuda com la més llunyana li ha fet creure que es tracta de la darrera frontera i, doncs, que es troba al final de l’univers. En un univers infinit.