Valoració personal del curs

Aquest ha sigut un curs molt difícil i agobiant.

En concret, aquesta assignatura ha sigut una de les que menys pesades s'ha fet dins de l'aula. La manera de treballar a classe m'encanta, crec que hui en dia es el que es deuria de fer a totes les classes (el canviar del llibre a l'ordinador) ja que hi ha una gran varietat de materials per a treballar.

Al llarg del curs hem fet moltíssims treballs: treballs en grup, de llibres, de vídeo, etc.

No obstant, a banda d'aquesta gran quantitat de treballs hem fet uns quatre exàmens per avaluació. Fer treballs m'encanta i em divertix, també pense que caldria fer una xicoteta prova, però de vegades hi ha hagut demesiada feina entre treballs i exàmens, els quals hi havia que estudiar bastant.

Peró bo, aquest ha sigut un bon curs i en concret aquesta classe no se m'ha fet pesada, al contrari, la dinàmica de la classe m'ha encantat.


Bon estiu Pilar!

Comentaris VIDEOLIT

Joanot Martorell 

Joan Martorell escrigué Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries, realista i eròtica, no és cavalleresca, perquè aquesta és sempre fantàstica i el protagonista, Tirant, no és invencible ni té poders sobrenaturals.

Tirant lo Blanc era un cavaller que per motius d'honor desafiava a molts altres, com és costum en els cavallers per tal de demostrar la seua valentia. Hi han testimonis gràcies a les lletres de batalla, escrites quan els cavallers desafiaven a altres. Martorell va escriure 4.

Aquest lluita contra els turcs al servei de l' emperador de Constantinoble a la novel·la, i aconsegueix resistir mentre que en la realitat no és així, Martorell dóna la volta a la història.
Se presenta la societat de l'època, és un llibre de viatges i consta de cinc parts, els llocs que tracta son real.

Joanot Martorell i Ausiàs March són cunyats perquè March es casa amb Isabel Martorell, la germana de Joanot.

Curial e Güelfa
Obra anònima del s.XV. 

Barreja novel·la cavalleresca i de cavalleries. Conté escenaris realistes. La marquen com a una obra de transició.


Joan Roís de Corella.
Aquest es posterior a Ausiàs i Martorell, utilitzava la mateixa mètrica que Ausiàs. Va escriure prosa i poesia, com la tragèdia de Caldesa. El nom és simbòlic, es viu un amor amb dificultat, problemàtic i mai tindrà la reciprocitat buscada.

També va escriure obres religioses, clàssiques d'amor i mitològiques.
A les quatre grans cròniques expresa amor etern i tragèdia extrema. Utilitzava un llenguatge recargolat i exquisit. Com Ausiàs, tenia en comú la escriptura de novel·les cavalleresques. 

Ausiàs March

Temes de les seues obres: 

-   L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i carnal, alhora.

-   La mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i

     també com a redempció davant el pecat produït per l’amor carnal.

-   La dona; un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuts però també origen dels més grans vicis.

Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual i cants d'amor.

Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies,  March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints.

Treball Videolit (Joan Timoneda)

Cristina García, Leonor Lara i jo, Rafa Soler, hem realitzat un treball d'uns dels autors més importants de la decadència literària (segles XVI-XVIII) Joan Timoneda.

Al treball hem començat parlant d'aquesta decadència, època on no hi ha un gran ús del català.

Després, hem fet una breu biografia del nostre autor, Joan Timoneda.

Per finalitzar, hem decidit transformar el seu poema "Só qui só" al rap, per a divertir una mica a la classe.

Comentari Tirant

Comenteu el següent fragment del Tirant: tema i recursos principals.

MARTORELL I L'ERÒTICA DEL PODER

Capítol CXXVII.
Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava. 

Carmesina pretén ajudar a Tirant amb la dona que li agrada, és ahí quan Tirant trau  l'espill i al mirar-se Carmeisna en ell i veure reflectit Tirant, afirma que es eixa dona per la que viu.

Tirant en aquest fragment declara el seu amor i la ingenuïtat de Carmesina. Ací destaca la força de l'amor en la vida quotidiana.

Tirant esta basat en un model de cavaller, Roger de Flor, que defengué Constantinoble front als turcs. En aquesta història els grecs guanyen, però en la realitat no va ser així, van guanyar els turcs.

Joanot Martorell era un personatge prototip de l'època i es barallava amb altres cavallers.

Les característiques de la modernitat de Tirant és, per exemple, la manera en que explica els esdeveniments, ho explica intervinguent amb la seua opinió, proporciona una perspectiva subjectiva i diu que li sembla lo que està passant.

Altra manera de mostrar-ho es que els personatges són els que manifesten els seus sentiment i la seua visió, el narrador no es qui presenta a aquests personatges.

A més del protagonisme que reben les dones, aquestes no estan determinades per les decisions de l'home, sinó que fan ús de la seua llibertat i de la seua capacitat de decisió.

Novel·la realista, careix d'elements fantàstics i  l'estil amb la inclusió de molt diàlegs perquè els personatges intervenen notablement.
A Carmesina li agrada com Tirant declara el seu amor, la originalitat, utilitzant una metàfora,mostrant l'amor a traves de l'espill. Podem vore que son els mateixos personatges els que desenvolupen la historia, dirigeixen allò que passa. 

Ramón Llull (el crític)

Ramón Llull parla sobre els valor ètics i morals. La sinceritat és un valor molt important, el qual sempre t'ajudarà, és necessària per a una adequada convivència en la societat. Realment és igual de important que els altres valor, valors com la responsabilitat, participació i l'esperit crític, els quals són complementàries i són més o menys depenent de les circumstàncies.

 MISSATGE: No sempre s'ha d' intentar ajudar a algú, ja que finalment ens pot perjudicar a nosaltres.

Ramón Lull (el viatjer)

Lo positiu del viatje és la possibilitat d'evadir-te ja que aconsegueixes un benestar al que no arribes d'altra manera, així també aprofites per a conéixer-t tu  mateixa. A més es pot considerar com una espècie decompensa i descans després d'una època de treball.

Ramon Llull viatjava per tal de poder predicar la seua doctrina i així mostrar el seu art. Va viatjar a Mallorca, Paris, Xipre, Roma,Tunissia, Montpelier.

ACTIVITAT
Com és i com viu la gent que viu a Damiata, Egipte

La gent que viu allí són alegres i creuen en la justícia, respecte a esta tenen una postura ferma.

Ramón Lull (L'escriptor)

1 Per què creieu que vaig escriure una gran part de la meva obra en català, si en aquella època la llengua comuna per a transmetre el coneixement era el llatí? 

Ramon Llull no concebia la literatura com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument de divulgació capaç d’arribar millor al públic al qual s’adreçava. Per això adaptava el to, el contingut i la llengua a cada auditori. Així, quan volia transmetre un coneixement acadèmic destinat a les universitats, escrivia en llatí; quan s’adreçava als musulmans, emprava l’àrab, i quan volia promoure una reflexió o fomentar els valors del cristianisme entre el poble cristià, feia servir la llengua pròpia de la gent del país, el català. Si el públic català s’havia afeccionat a llegir novel·les, Llull aprofità el gènere per a acostar al lector les seves idees i les seves propostes de reforma.

2 També vaig ser un ferm defensor de la conversió dels musulmans al cristianisme. Quines dues eines creia jo que eren indispensables per a fer-ho? 

Llull era partidari d’una religió basada en la fe i la raó, entre les quals sostenia que no hi pot haver contradicció. Per això Llull defensava el diàleg raonat entre diverses religions. En cas de controvèrsia, calia mirar de convèncer amb arguments fonamentats, perquè convèncer és un mitjà molt més efectiu que no pas forçar a creure. Una bona mostra d’aquest tarannà és la llarga llista de diàlegs que va escriure (fins a vint-i-sis), que el converteixen en l’autor medieval que més en va compondre. 

3 Com ja deveu saber, vaig escriure un gran nombre d’obres literàries. Seríeu capaços de trobar el títol de tres de les meves obres més importants i explicar, de manera resumida, amb quina intenció les vaig escriure?

Una de les obres més significatives de Ramon Llull és el Romanç d’Evast e Blaquerna (1283), una ambiciosa novel·la en què descriu una proposta de reforma integral de la societat medieval. Aquesta obra conté el Llibre d’amic e amat, que narra l’experiència contemplativa de Blaquerna, el seu protagonista. Entre les obres literàries de Llull també cal destacar el Llibre de meravelles (1288-1289), que narra el viatge d’un pelegrí que observa astorat com els homes prescindeixen de Déu i de les seves ensenyances. El Llibre de les bèsties (1288-1289), inclòs dins el Llibre de meravelles, és una faula que proposa una seriosa reflexió sobre la política i l’ambició de poder