Dictat de pronoms febles

- Va dir que tenia mal de cap.  CD

Ho va dir.

- Avui hi ha hagut poc moviment. CCC

Avui n'hi ha hagut.

- Alícia composa una cançó per a tu i per a mi. Neutre

Alícia ens en composa una.

- L'àrbitre ha tret la targeta roja al jugador que ha comés la falta. CD

L'àrbitre li l'ha tret.

- Nosaltres embolicarem els regals per a les teues filles. CD

Nosaltres els els embolicarem.

- Les disculpes em pareixen bé. CCM


 M'ho pareixen.

- Paula és la teua metgessa. Atribut

Paula ho és.

- Ha marxat cap a Oliva. CCLL

Hi ha marxat.

- Tornem del cinema. CCLL

En tornem.

- S'ha apuntat a ballar. C.Reg

S'hi ha apuntat.
   
Corrector: Miguel Àngel

Comentari 11 poemes (treball amb Marc Prats)

Versos per a Anna - Marc Granell

1-T'has alçat dins de mi
L'autor descriu en aquest poema, com una dona ha arribat a ell, com dóna sentit a la seua vida(el reviu), ja que pensa tot el temps en ella.
Figures retòriques: Anàfora(ara sent); comparació(com un mar...); metàfora(desert dels meus ossos).

2-Avui t'envie roses i aquests versos
L'autor es dirigeix a la seua amada i li declara el seu amor etern, passional i reial en aquest poema.
Figures retòriques: Anàfora(Avui t'envie...); hipèrbole(... quan no estàs i es petrifica el món...)

3-Et dic
El poeta, aquest poema, com en l'anterior, elogia a la amada, dient que és tot(amor, bellesa...).
Figures retòriques: Polisíndeton(i dic, i dic, i abisme...).


4-Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis
Aquest poema descriu els sentiments de l'autor quan pensa en la seua amada i el seu cos, fins arribar a la tristor en pensar que ella no està amb ell.
Figures retòriques: Enumeració(en el teu cos, en els teus llavis...); hipèrbole(pense en tu i la pell se m'incendia).

5-Ara sé, amor, que la tristesa
Aquest poema transmet la tristesa de l'autor quan pensa en l'absència de la seua dona.
Figures retòriques: Hipèrbole(tan rotundament trist); enumeració(els ulls tan tendres, la veu que m'il.lumina,...).


6-Dóna'm, amor, la mà.
L'autor li diu a la seua amada en aquest poema que pase el que pase, estiga amb ell(en la tristesa, la rabia... sempre).
Figures retoriques:Anàfora(Cadascú amb); antítesi(siga neu o desert).

7-S'ompli de llum i florsAquest poema tan bonic, descriu els sentiments de l'autor quan arriba la dona a casa, després d'esperar-la ell ansiós.
Figures retòriques: Encadenament(tota la casa-quan entres i dius); metàfora(s'ompli de platja i ocells tot el meu cor).

                
8-Ets el mar, ets la flor, ets la batlla
L'autor, diu en aquest poema, con en alguns altres, que per a ella la seua amada ho és tot.
Figures retòriques: Polisíndeton(i el camí i ets el pont i la partença);Antítesi(el dolor i la pau).


9-Tot és ara silenci
Aquest poema, transmet d'una bellísima forma allò que sent el poeta per la seua amada. Admira la seua bellesa i a ella tota en general, la veu com única i plena de vida.
Figures retòriques: Encadenament(Dorms i contemple-el teu son mentre dorms); polisíndeton(i creix i perdura i...) 


10-En tu
Aquest poema és una idealització de la amada, ja que parla de ella quasi com una "salvadora", que pot fer, solament per ser ella, la pau, l'amor, la justícia, la felicitat... Perquè açò és tot el que ella inspira.
Figures retòriques: Anàfora(en tu); metàfora(carreteres de flors i ponts de nata)


11-D'hora en hora creix
En aquest poema, el poeta descriu com s'enamora de la seua amada, una cosa irremediable però que no vol remediar.
Figures retòriques: Comparació(com un àngel de llum); metàfora(el perfum del dolor).

VALENCIANADA

• Biblioteca pública de València:  Va ser fundat el 1409per membres de la burgesia valenciana de l'època,encoratjats per la necessitat de crear una institució per a la cura dels malalts mentals. Com a Institució va serfundada el 1838.

• Museu de Ciències Naturals als Vivers:  Té el seu origen en l'antic Museu Municipal de Paleontologia, fundat el 1889. Va sorgir gràcies a la generosadonació de la col·lecció privada d'un enginyer.

•  Societat Coral el Micalet: La Societat Coral El Micalet va nàixer en 1905 a partir de la antiga Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet, fundada en 1893. És una de les institucions culturals més antigues de la ciutat de València. 
  
  
    

• Asil-Hospital Sant Joan de Déu: 
  A causa de la propera a la platja, l'espai es va idear amb àmplies galeries iterrasses, per tal d'aprofitar el sol i la brisa que prové del mar, que és molt beneficiosa per a la salut. És un exemple de modernisme valencià.
  
  
   

• Església de Sant Agustí: Era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València. El seu origen és medieval, però fou reformada en altres estils, i després retornada al seu estil gòtic primitiu.
  
  
  
  
  
   
    

• Mercat d'Abastaments: L’antic mercat d’abastaments, construït entre 1940 i 1948, a partir del projecte de l’arquitecte Javier Goerlich León, va ser considerat en l’època com un dels millors d’Espanya i d’Europa. Es va quedar pràcticament sense ús fins que en 1991 es reconverteix en l’espai actual d'un complex esportiu i cultural i un institut.

Autors Literatura Religiosa

Antoni Canals

Pertany a finals del segle XIV i principis del segle XV, època del Renaixement, humanisme, Déu ja no és el centre del món, la raó i la lògica junt amb el coneixement cobren molta força. Va ser frare dominical, nascut a València, seguidor de Sant Vicent Ferrer, destaca per la seua habilitat de fer sermons, fa literatura oral, realitzava a més traduccions al valencià i va ser el primer poeta en escriure amb llengua catalana ací a València.

Va ensenyar teologia a València i participà en càrrecs importants dins de l' ordre del dominicans. Va ser lloctinent de la Inquisició (manifestació real de la seua ideologia), conservador, cremaven en la foguera i practicaven castics i tortura en tots aquells que consideraven que estaven fora del àmbit diví, a diferència dels franciscans, una ideologia oposà (progressistes).

Sant Vicent Ferrer

Nascut a València (segle XIV). Enunciat del tema que són els valors que defensava en el sermó i finalment una moralitat, una lliçó de com ser una bona persona i cristià. Els sermons sempre estaven plens d' històries i gesticulava molt, per tant la gent 

Va recórrer tota Europa predicant la seua visió dels cristianisme i moralitat, que és que calia ser un bon cristià. Sempre predicà en valencià, mai va escriure ningun sermó malgrat sí es conserven alguns perquè la gent prenia nota, ell practicava la literatura oral.

L'estructura era la presentació, introducció,malgrat no parlar valencià, l' entenien.

És venerat com a sant per diverses confessions cristines, tingué influència en la política de la època i a més sigué un conseller dels papes.

El més famós frares dominicans de l' època, mestre de teologia. Volia reformar les costums de la societat i la conversió del no creients.

Reflexa la llengua col·loquial de la seua època. Tenia gran paper i influència en la política.

Francesc Eiximenis

Perteneix al segle XIV, Renaixement. Va nàixer a Girona, va entrar a l' ordre franciscana. Es va traure el doctorat de teologia finançat per Pere el Cerimoniós. Més tard se'n anà a València.

Forta creença religiosa. Gràcies a la seua influència i la seua persistència es construïren les primeres Universitats.

Escrits principalment en prosa. Desitjava guiar a la societat pel camí cristià.

Autor de 'el llibre de les dones' on les criticava per exemple per la manera de vestir. Considerava que ella, la dona, sigué la primera en pecar. Pensava que elles es vestien de tal manera per provocar a l' home. Un llibre molt misogin, Jaume Roig és un altre exemple de autor misogin. La dona estava molt sotmesa a l' home. En l' època s' educava a les dones per a complir un determinat estereotip. San Vicent Ferrer predicar.

Ramon Lull

Va nàixer a València (s. XIII). L' espill és una narració que explica l' ascensió social del protagonista, l' estructura mètrica son versos partits en dop hemistiquis.

És considerat un dels creadors del català literari. 

Jaume Roig

Nascut a València, segle XV. L' espill és una narració que explica l' ascensió social del protagonista, l' estructura mètrica son versos partits en dos hemistiquis.

El llibre conta de 4 parts.

Com Eiximenes, Jaume Roig era un autor misogin, també havia escrit un llibre contra les dones, l' Espill és una obra escrita en vers amb la que va passar a la història, els versos d' esta prosa versificada són curts per la participació del vers i formació de l' hemistiqui, són tetrasíl·labs. La literatura satírica realitza una crítica com Eiximenes, Jaume Roig era un autor misogin, l' obra també és còmica. Critica la religió, el poder desmesurat, les falses apariències, la hipocresia, la poca validesa que té la moral dels representants eclesiàstics, etc. (com Anselm Turmeda).

Andreu de Vilanova

Va ser teòleg, filòsof i metge, pertanyent al segle XIV. Escrigué obres importants per a la medicina medieval, graduat en estre camp. Va ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, malgrat les obres d' este tipus escrites en el seu nom no són pròpies.

Tenia profecies i crítiques  a l' església a més de la intolerància dels dominicans, per açò es va veure obligat a fugir pels eclesiàstics parissins.

Isabel de Villena

Segle XV. La primera dona en escriure en valencià. Al contrari de Eiximenis, el qual no escrigué una obra on no apareixen a penes dones, Isabel reverteix aquest fet com a defensa i rèplica, va escriure una obra femenina religiosa que tenia esta finalitat, les protagonistes eres les companyes del convent al que ella perteneixia. la seua forma d' escriure era col·loquial.Les dones del segle XV eres metges, venedores als mercats, es dedicaven  a la familia i a la casa.

Bernat Metge

Bernat Metge

Bernat Metge va nàixer a Barcelona entre 1340 i 1346 i va morir a 1413. Va ser un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. També fou secretari reial.

El 1395 va ser enviat a Avinyó com a ambaixador de la cort papal. Aquest indret va ser fonamental per a la seva formació intel·lectual. Metge va ocupar el temps lliure de què disposava en les recerques bibliogràfiques dels grans autors de diverses arts.

Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser pressonat per corrupció i traïció, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona.

No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que a Lo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou.

És possible que, com afirma Cingolani, això sigui una estratègia literària del propi autor, és a dir, una ficció narrativa. Una possible prova que demostri que mai ha estat a la presó pot ser la documentació d’arxiu que rebia per part de la Cancelleria durant el temps que presumptament va romandre a la presó.

El 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. Algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període.

OBRES
En les seues obres trobem les idees medievals barrejades amb actituds humanistes.

• El Llibre de fortuna de prudència: narració en vers, on la fortuna i la prudència debaten sobre quina d’elles es millor
• El Sermó: parodia sobre els sermons de l’època
• L’Apologia: un diàleg filosòfic a l’estil Plató
• Valter e Griselda: una novel·la moral que va ser traduïda per Petrarca. Es la primera mostra de Petrarquisme en la península.

La obra més important de Bernat Metge:  

Lo Somni

Va ser redactada el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí.

A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.

En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, cosa que afectaria Pere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el cisma s'acabi.

Ramon Llull

Ramon Llull

INTRODUCCIÓ

Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Ramon Llull té una vida llarga per a l'època, atès que mor el 1316 amb 84 anys. La seva família pertany a la noblesa catalana que acompanya el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca. El jove Llull rep la típica formació cortesana, es casa amb Blanca Picany i tenen dos fills. Però cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d'una sèrie d'experiències místiques abandona la seva posició social i oblida els afers familiars, per a dedicar-se a un únic objectiu: la conversió dels infidels –musulmans, jueus i gentils– a la verdadera fe cristiana. A aquest objectiu hi dedicarà la seva vida i la seva obra. 

La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, redactada en català, occità, llatí i àrab. És considerat el primer autor literari rellevant en llengua catalana i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer a escriure-hi novel·la moral, i un dels primers a fer-hi divulgació científica i tècnica.

EPISODI BIOGRÀFIC

Després d'aplicar-se durant nou anys a l'estudi de la llengua i cultures llatina i àrab,Ramon Llull té una revelació: l'Ars o Art lul·liana, un sistema filosòfic que permetria demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels. Al llarg de la seva vida escriu diverses variants i simplificacions d'aquest sistema filosòfic

 Conscient de la dificultat de les 16 figures de la sevaArt, també escriu obres amb diverses tècniques i estils per tal de transmetre d'una manera didàctica i més entenedora el seu propòsit. En aquest sentit escriu en català, i també en llatí i, prop de 250 obres atribuïbles, entre elles sermons, cartes, manuals didàctics, poesia, autobiografia, narrativa i tractats científics, filosòfics i morals. 

Compromès amb el seu projecte de conversió dels infidels, paral·lelament a la seva producció filosòfica i literària, Ramon Llull dedica molts esforços a la creació de monestirs on les principals activitats havien de ser l'aprenentatge de la llengua àrab i la formació missionera. Només aconsegueix la fundació d'un sol monestir, el monestir de Miramar, situat a la mateixa illa, gràcies a les donacions del rei de Mallorca Jaume II. Descontent amb el resultat de les seves gestions diplomàtiques amb els diferents papes i reis per la creació de més monestirs, decideix viatjar ell mateix als països de religió musulmana. Així doncs viatja pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, alternant els seus viatges amb estades a Montpeller, Gènova, Roma, Mallorca i París, on dicta Vida coetània (1311) als monjos del monestir on s'hostatjava, una biografia que pretén justificar la seva vida als ulls del concili general de l'Església. 

CONCLUSIÓ

A nivell literari es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuïdors a la formació de la llengua catalana literària. Les seves solucions sintàctiques i lèxiques, i la seva prosa elegant i equilibrada suposen una innovació molt gran i són un exemple insòlit de desenvolupament d'una llengua sense tradició literària prèvia. És el primer escriptor europeu d'obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar. L'elecció de la llengua, en tot cas, s'ha d'entendre com a un instrument per arribar millor al públic al qual s'adreçava l'obra: llatí per als lectors europeus instruïts, català per a la població laica de la Corona d'Aragó i la seva àrea d'influència, i àrab per a les tasques proselitistes. Sovint, però, s'han conservat manuscrits d'una mateixa obra en doble versió catalana i llatina. Malauradament no es conserva cap manuscrit en llengua àrab. En vida de l'autor la seva obra també és traduïda a llengües com el castellà, el francès, l'italià o l'occità.

OBRES LITERARIES

Del seu treball com a poeta ens arriben dues obres, Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), amb una clara influència de l'estil provençal. Pel que fa a la narrativa, podem destacar el Llibre d'Evast e Blanquerna (1276-83), novel·la que descriu la vida exemplar d'un heroi i reflecteix la distribució social de l'època i el Llibre d'amic e amat(1276-83) amb una sèrie d'aforismes de caire didàctic.

 El Llibre de contemplació en Déu (1271-74), més de mil pàgines dedicades a l'explicació filosòfica del món exterior i el món diví, l'escriu inicialment en àrab, tot i que només en conservem versions catalanes i llatines. El seu manual cavalleresc Llibre de l'ordre de cavalleria (1274-76), dedicat a fortificar la moral i la pràctica cristiana entre els cavallers, esdevé un èxit durant més de dos segles. El Llibre de doctrina pueril (1274-76) és un llibre didàctic que simplifica les veritats bàsiques del cristianisme.

 El Llibre de les meravelles (1287-89), que inclou el popular Llibre de les bèsties és una novel·la didàctica estructurada a través d'exemples, molt influenciada per la filosofia sufí.

 

Activitats Pronoms Febles (corregits)

1.  Completa la cançó amb el CD que falta en cada buit, indica de quin tipus són (determinat, indeterminat, 

     neutre, reflexiu o recíproc) i substitueix-los pels PF adequats.

CORATGE

Correrem descalços

sota un cel de mil estreles

a les nits d'hivern de pluja i fred.

Sentirem        la fúria  (la sentirem)         

corrent per les nostres venes

l'emoció salvatge contra el vent.

Encendrem           fogueres (n'encendrem)       

amb la ràbia i la tendresa

que durem gravades sota el pit

i clavarem        les mans (les clavarem)        

a les arrels d'aquesta terra

d'on naix el coratge

de seguir.

Sentint-nos vius.

Creuarem        els pobles (els creuarem)         

amb les finestres obertes

i els somriures nus sota el sol roig.

Estendrem         revoltes  (n'estendrem)         

quotidianes i senzilles

amb l'amor que ens crema dins el cor.

Viurem         l'esperança   (la viurem)         

dels qui lluiten cada dia

com mil punys units per un embat.

I omplirem         carrers  (n'omplirem)        

amb les riuades d'alegria

d'on naix el coratge de guanyar

            la nostra llibertat (guanyar-la)       

Activitats

2.  Substitueix els CD pels PF que calga

- Ens recita un poema. Ens en recita un.

- Encén tres ciris. N'encén tres.

- Menjarà llepolies. En menjarà.

- Portarà això. Hon portarà.

- Digues què vols fer hui. Digues-ho.

- Porta el paraigua. Porta'l.

- Compra rifa. Compra'n.

- Arregla la vora del vestit. Arregla-la.

- Trau les claus. Trau-les.

- T'envie un parell de regals. Te n'envie un parell.

3. Completa les oracions següents amb els CI adequats. 

    CI: a tots els companys de la classe, a l’Anna, a la núvia, al públic de l’Scala de Milà, per a tots els professors.

•  M’ha donat records per a tots.  Els n'ha donat.

•  El padrí porta el ram a la núvia. Li'l porta

•  Hem enviat una postal a a tots els companys de la classe. Els n'hem enviat una.

•  Has de dir que te’n vas a viure a Saragossa a l'Anna. Li ho has de dir.

        •  Algun dia cantaré “La Bohème”al públic de l'Scala de Milà. Algun dia els la cantaré.

4. Subratlla els CI i substitueix-los per PF.

- Jo llegiré el conte a tu aquesta nit. Jo et llegiré el conte.

- Jordi envia records per a la teua família. Jordi els envia records.

- Nosaltres embolicarem els regals per a les teues filles. Nosaltres els embolicarem els regals

- Vicent, deixa els diners al teu germà! Vicent, deixa-li els diners.

- L'àrbitre ha tret la targeta roja al jugador que ha comés la falta. L'àrbitre li ha tret la targeta roja.

- La professora explicarà altra vegada la teoria a vosaltres. La professora us explicarà la teoria una altra vegada.

- Alícia composà una cançó per a tu i per a mi. Alícia  ens composà una cançó. Ens en composà una.

- Vull contar una llegenda a vosaltres. Vull contar-vos una llegenda. Vull contar-vos-en una.

5. Escriu microtextos enquè utilitzes tots els PF que et proposem. Fixa't en l'exemple.

    Ex: Vull dir-te que si et vas a caure agafa't de la meua mà i t'ajudaré a saltar a l'altra banda.

 - (EM, M', -ME, 'M): Paula em diu açò

 - (ET, T', -TE, 'T): Jo t'envie un correu

 - (ES, S', -SE, 'S): Marc no es dutxa 
 - (ENS, -NOS, 'NS): Fran ens canta
 - (US, -VOS): Pilar diu que us assegueu 

 - (ELS, -LOS, 'LS): Els veig per la finestra

 - (LES, -LES): Les escolte parlar 

6. Aplica el principi de simplificar en els següents casos.

- Me el he penjat. Me l'he penjat.

- Li el ensenya. Li l'ensenya.

- Se en havia oblidat. Se n'havia oblidat.

- Te els porta. Te'ls portava.

- Se en anava. Se n'anava.

- Se el haurà sabut. Se l'haurà sabut.

- Te els has menjat? Te'ls has menjat?

- Se els pentina. Se'ls pentina.

- Vaig a corregir-te els. Vaig a corregir-te'ls.

- Porta-me el. Porta-me'l

 7. Subratlla l'atribut d'aquestes oraciones, digues quina estructura sintáctica té  i substitueix-los per PF.

- Paula és la teua metgessa? -Paula l'és.

- Ainhoa i Neus pareixen intel·ligents.- Ainhoa i Neus ho pareixen.

- Víctor i Andreu eren els finalistes. -Víctor i Andreu els eren.

- L'àvia està sorda. -L'àvia ho està.

- La festa serà una sorpresa. -La festa ho serà.

- Les seues disculpes em pareixen bé. -Les seues disculpes m'ho pareixen.

- Ricard ja està despert. -Ricard ja ho està.

- La teua broma és de mal gust. -La teua broma ho és.

8. Ves a aquest enllaç i realitza les activitats autocorrectives de PF 
         http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm

9. Digues de quin tipus són els C.Circumstancials de les oracions i substitueix-los per PF

- Mateu va xafant ous. Mateu hi va.

- Nosaltres eixirem de l'hotel. Nosaltres n'eixirem.

- Han instal·lat plaques solars a l'institut. Hi han instal·lat plaques solars.

- El coet va dirigit cap al cel. El coet hi va dirigit.

- Tornem del cinema. En tornem.

- Ens agradaria anar a Eivissa. Ens agradaria anar-hi.

- Va pagar el sopar amb la targeta de crèdit. Hi va pagar el sopar.

- Treballe en un supermercat. Hi treballe.

10. Digues de quina funció desenvolupen els sintagmes subratllats i substitueix-los pels PF que calga.                              

                     

         Cançó de la rosa de paper 

Ella tenia una rosa, ella en tenia una CD

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari,

d’un diari groc del temps.

                                   

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer. s'hi la va  fer CCT

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu, en passaren CD

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

 I ella tenia la rosa, ella la tenia. CD

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia Hi va morir CCT

i l’enterraren després. L'hi enterraren CCT

Però al carrer on vivia,

però en el poble on visqué,

les mans del poble es passaven

una rosa de paper.

                                                                                   

I circulava la rosa,

però molt secretament Però circulava. CCMode

I de mà en mà es passaven

una rosa de paper.

El poble creia altra volta El poble hi creia CCT

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa, No va saber-ho CD

una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies Fins que hi va manar l'ajuntament CCT

va manar l’ajuntament

que fos cremada la rosa,

perquè allò ja estava bé.

           

Varen regirar les cases: Les varen regirar CD

la rosa no aparegué.

Va haver interrogatoris; En va haver. CD

ningú no en sabia res.

Però com una consigna,

circula secretament Hi circula CCMode

de mà en mà, per tot el poble,Hi CClloc

una rosa de paper. 

                        Vicent Andrés Estellés

  

1. Subratlla els CdR i torna a escriure les oracions amb la substitució per PF

- M'he acostumat a dutxar-me de matí.

- Els jugadors renunciaren a les primes.

- El secretari s'oblidà de fer l'acta.

- L'espectador es va fixar en l'actriu.

- Es va conformar amb un tros de pa.

- Elles discutien sobre la situació de la dona.

- Qui s'ha oblidat d'apagar els llums?

- Aina s'ha apuntat a ballar.