Les vocals
En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.
Quan la e, o no
porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar
amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2
- Copia les següents paraules en la casella corresponent
Novel·la,
inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la,
fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra,
obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència
Paraules amb e oberta
|
Exemples
|
a) Davant de l, l·l, rr, r
| |
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u
| |
c) En termes científics
| |
d) En paraules amb les terminacions cultes: -ecte, -ecta, -epte, -epta
| |
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles
| |
f) En altres paraules
|
- Copia les següents paraules en la casella corresponent
Boig,
roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta,
cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol,
estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa,
microbi, gentola
Paraules amb o oberta
|
Exemples
|
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
| |
b) En els termes científics i erudits
| |
c) En quasi totes les esdrúixoles
| |
d) En les terminacions:
- oc / oca - oig / oja - ol / ola
- ort / orta - ot / ota - ossa
|
Les consonants
El sistema consonàntic és
més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt
d’articulació i el mode d’articulació.
- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans
que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en
bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.
- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:
a) El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la
pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.
b) La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores
Bilabial
|
Labiodental
|
Dental
|
Alveolar
|
Palatal
|
Velar
| ||
Oclusives
|
Sorda
|
pare
|
castell
|
cuina
| |||
Sonora
|
cobrar
|
fada
|
ganes
| ||||
Fricatives
|
Sorda
|
confiar
|
sant
|
Xàtiva
| |||
Sonora
|
veure
|
zebra
|
Jaume
| ||||
Africades
|
Sorda
|
potser
|
Conxa
| ||||
Sonora
|
setze
|
metge
| |||||
Vibrants
|
Simple
|
cara
| |||||
Múltiple
|
roda
| ||||||
Laterals
|
mel
|
llavar
| |||||
Nasals
|
muntó
|
plàtan
|
ronya
|
- Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor
cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces
So sord
|
So sonor
|
- Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:
v g ll tz
No hay comentarios:
Publicar un comentario