Els sons del valencià

Les vocals

En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.

Quan la e, o no porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2

1. Copia les següents paraules en la casella corresponent

Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència

Paraules amb e oberta	Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u
c) En termes científics
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles
f) En altres paraules

2. Copia les següents paraules en la casella corresponent

Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola

Paraules amb o oberta	Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
b) En els termes científics i erudits
c) En quasi totes les esdrúixoles
d) En les terminacions: - oc / oca        - oig / oja      - ol / ola - ort / orta      - ot / ota        - ossa

Les consonants     

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 

   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   

   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.

- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:

a)    El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la 

pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.

b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores        

		Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar
Oclusives	Sorda	pare		castell			cuina
	Sonora	cobrar		fada			ganes
Fricatives	Sorda		confiar		sant	Xàtiva
	Sonora		veure		zebra	Jaume
Africades	Sorda				potser	Conxa
	Sonora				setze	metge
Vibrants	Simple				cara
	Múltiple				roda
Laterals					mel	llavar
Nasals		muntó			plàtan	ronya

3. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor

cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces

So sord	So sonor

4. Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:

v                             g                                            ll                                             tz

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es posa sobre les vocals i i u en els casos següents:

A)   Per indicar que la u sona en els grups  güe, güi, qüe, qüi

Ex: llengüeta, pingüí, qüestió, terraqüi    

*Si la u sona sense necessitat de portar dièresi, no es pot posar. Ex: guapa

B)   Per indicar que les vocals i i u no formen diftong amb la vocal anterior i, per tant, pertanyen a síl·labes distintes 

antiguitat

Ex:  ra-ïm, ve-ï-na, ra-ül

1. Aplica la norma anterior i posa dièresi on calga. 

 botiguera          quatre                   monolingüe          piragua           casquet

 contigüitat        guia                       seqüència            quotidià           antiguitat

       alqueria            delinqüent             terraqüi                piragüista        orquídia        

....................

Escriu accent o dièresi quan corresponga i classifica les paraules 

Baül, aire, raïm, paraigües, caiguda, aqüeducte, traduir, reina, aguantar, construiríem, ungüent, traïdor, buit, llaüt, pauta, països, ateisme, freqüent, quadern, conduí, atapeït, oïda, Lluïs, Lluïsa, Suis, Suïssa

Baül
 raïm
 traïdor
 llaüt

països

Fan	diftong		No fan diftong
amb dièresi	sense dièresi	amb accent	amb dièresi	Excepcions a la dièresi
paraigües aqüeducte ungüent	aguantar   aire  caiguda  reina  buit  pauta	construiríem  Lluís		traduir

3. Explica per què les següents paraules no porten dièresi.

Reduir : perquè és infinitiu i per tant és una excepció a la regla.                              
Europeista: perquè en els sufixes -isme i -ista es una excepció                                   
Reincident: perquè el prefixe re- es una excepció         

Màrius: perquè  en les terminacions llatines: -us, -um es excepció                           
Dadaisme: perquè en els sufixes -isme i -ista es una excepció                                  
Contrainformació: perquè en el prefixe contra- es excepció

4. Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten

-   La fotosíntesi es una reacció per la qual nomes les plantes amb una substancia especial son capaces de capturar energia del sol

-       Les creïlles que hem collit avui son bones; han eixit molt poques de roines

-       La distancia entre València i Castelló es de mes de dèneu quilometres

-       Saül vingué i ens ajudà a collir el raïm

-       Tu hauràs d’anar amb les mans netes perquè sinó ho embrutaràs tot

-       El fet d’haver conduit tota la nit te com a conseqüència que desprès estiga cansada però crec que es recuperara quan dorma

5.  Completa la graella amb les formes que et demane dels verbs

    Construir                         Produir                                 Agrair

Participi   (m/s)   construint                          produint                                agraint

Condicional (2a/pl)  construiria                   produiria                              agrairia

Gerundi                     construït                        produït                                   agraït

La comunicació no verbal en diferents cultures. Rafa Soler

                                                                                  Rafa Soler Carbó   1 bah

La comunicació no verbal en diferents cultures

Ray Bird Whitsel, un conegut antropòleg, va demostrar que no hi ha gestos universals, és a dir, no existeix una expressió facial, una actitud o una postura corporal que transmeti el mateix significat en totes les societats. Tots els éssers humans somriuen però el somriure varia segons les diferents cultures; en el nostre aprenentatge en la infantesa ens ensenyen en quines ocasions hem somriure i en quins no, i això serà diferent en cada cultura.

Exemples:

•     Alçar el polze: com quan donem el nostre OK a alguna cosa, significa solament el número 1 a Alemanya. Així comencen a comptar amb els dits els germans. En canvi, els japonesos comencen pel dit petit, de manera que el polze enlaire significa el número 5.
•     Mostrar la palma de la mà amb els dits separats: La "maneta" que pot significar un senyal de stop per a nosaltres, el Grècia és un insult molt lleig. Se li crida moutza i sembla que ve d'una antiquíssima costum de llançar cendra o excrements a la cara de l'ofensor.
• Un cop al canell: Si estant a França o Bèlgica el teu interlocutor es dóna un cop al canell amb els dits de l'altra mà, no t'està dient que li donis l'hora sinó que t'està indicant que és moment d'anar-se'n.
•   Mostrar els dits índex i cor: a Anglaterra, mostrar els dits índex i cor amb la palma cap a dins és l'equivalent al nostre tall de mànigues espanyol (tan sols amb el dit cor).
• Mirar directament als ulls dels teus majors: En molts països d'Àfrica, és de mala educació mirar directament als ulls dels teus grans. És un signe de respecte no fer-ho, igual que el seure a la taula abans que ells. Ells han de ser els primers a seure i els primers moviments.

Com aquestos, hi ha cents de signes (llenguatge no verbal) que signifiquen una cosa totalment distinta al nostre país que en altres cultures.