- de Ausias: d'Ausiàs
- Ausies: Ausiàs
- castic: càstig
- pseudonims: pseudònims
- que: què
- pero: però
- anónims: anònims
- difoníen: difonien
- historigráfica: historiogràfica
- llengüa: llengua
- ideológica: ideològica
- fàçilment: fàcilment
- históries: històries
- ocorríen: ocorrien
- procedíen: procedien
- círcle: cercle
- havíen: havien
- época: època
- história: història
- questions: q
- es
- cavalleríes
- retórics
- hipérbole
- podía: podia
- personatjes: personatge
- pero: però
- acavar: acabar
- cavalleríes: cavalleries
- época: època
- história: història
- questions: qüestions
- es: és
- cavalleríes: cavalleries
- retórics: retòrics
- hipérbole: hipèrbole
1.
-Els cronistes són els propis monarques o persones pròximes als reis, que escriuen d’allò que
observen i viuen, o bé es documenten convenientment en textos històrics
anteriors per demostrar la veracitat del que escriuen. Amb això la narració s’humanitza
i s’omple d’anècdotes personals, de reflexions i de passions íntimes.
-A més, el fet que estiguen protagonitzades
pels reis fomenta el valor propagandístic. I
sovint el monarca intenta deixar escrita la seua versió dels fets, sovint parcial, i
justificar les seues actuacions.
-Finalitat ideològica; les quatre destaquen la
cohesió de les terres que integraven la Corona d’Aragó
i la unitat de la llengua catalana.
Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta.
A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra
un profund sentiment reliE) Finalitat: giós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en
totes les decisions que pren i també en els fets d’armes; tant si la corona sortia victoriosa com si
perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor
front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és
a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.
2.
La novel·la cavalleresca
La tradició literària s’origina en el segle XII, amb les novel·les del cicle artúric. Aquest
cicle, que també rep el nom de Matèria de
Bretanya, era un compendi de llegendes bretones que es divulgà per França,
i d’allí a tot Europa, de la mà de Chrétien
de Troyes.
Les històries estan protagonitzades per un cavaller errant;
un heroi que viu fabuloses aventures i escomet empreses de dificultats
sobrehumanes. Aquestes novel·les donaren a conèixer personatges com el rei
Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí...
La trama estava embolcallada en un ambient misteriós, sobrenatural i
poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un heroi llegendari. Com exposa
Martí de Riquer, aquestes narracions es caracteritzen per la presència
d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, serpents, nans i gegants desmesurats,
edificis fets per art de màgia, exageradíssima força física dels cavallers,
capaços de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de misteri i de
fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un
remotíssim passat.
Narrativa de cavalleries
En contrast amb les novel·les anteriors ni a Curial e Güelfa ni a Tirant
lo Blanc no s’hi troba res de tot això ja que són novel·les
de cavalleries, mancades pràcticament d’elements meravellosos, localitzades en
geografies conegudes i situades en un temps pròxim o immediat al del seus
autors.
Els seus protagonistes, que sobresurten en
intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans, ni,
per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un
perfil psicològic no lineal, complex, aspecte aquest darrer, impensable en les
novel·les cavalleresques, en les qual la psicologia de les figures humanes és
el resultat de la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i
immutables. La novel·la de cavalleries, a més, incorpora aspectes de
la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un verídic relat històric, pel
seu caràcter literari, sí un autèntic relat d’història i ficció. Les més
importants, sense dubtes són Curial e
Güelfa i Tirant lo Blanch.
3. bra es composa de 128 poemes que giren al voltant dels següents
temes:
- L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i
carnal, alhora.
- La
mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i
també com a redempció davant
el pecat produït per l’amor carnal.
- La dona; un
L’obra es composa de 128 poemes que giren al voltant dels següents
temes:
- L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i
carnal, alhora.
- La
mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i
també com a redempció davant
el pecat produït per l’amor carnal.
- La dona; un ésser real de carn i ossos,
amb grans virtuts però també origen dels
més grans vicis.
Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual i cants d'amor.
Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies, Ausiàs March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints: Plena de Seny, Llir entre Cards, Amor, amor, Mon darrer bé i Oh, foll amor.
4.
Joan Timoneda és un autor dramàtic i poeta de qui puguem destacar el cançoner Flor d'enamorats. Feia obres religioses que reflectien el tema espiritual, també es va dedicar a escriure romanços i contes.
Pertany a l'època de la decadència literària(s. XVI - XVIII)
Autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana.
5.
Aquest poema es una personificació constant.
Veles e vents és un poema que pertany a la producció poètica de Ausiàs March (1400 - 1459), qui realitzà la seua obra poètica al segle XV, Segle d'Or de les lletres Valencianes.
Veles e vents és un poema que pertany a la producció poètica de Ausiàs March (1400 - 1459), qui realitzà la seua obra poètica al segle XV, Segle d'Or de les lletres Valencianes.
La dona en Ausiàs March és un ser humà amb totes
les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions
psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
L'obra
d'Ausiàs March és una constant reflexió sobre la condició humana. Part
de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb
molta profunditat.
Al poema, l'autor expressa la profunditat i intensitat del seu amor per una dama.
Al poema, l'autor expressa la profunditat i intensitat del seu amor per una dama.
Ausiàs March es relaciona amb Joanot Martorell, germà de la seua dona. Imita la seva mètrica
