Rafa Soler Carbó 1 bah
La comunicació no
verbal en diferents cultures
Ray Bird Whitsel,
un conegut antropòleg, va demostrar que no hi ha gestos universals, és a dir,
no existeix una expressió facial, una actitud o una postura corporal que
transmeti el mateix significat en totes les societats. Tots els éssers humans
somriuen però el somriure varia segons les diferents cultures; en el nostre
aprenentatge en la infantesa ens ensenyen en quines ocasions hem somriure i en
quins no, i això serà diferent en cada cultura.
Exemples:
- Alçar el polze: com quan donem el nostre OK a alguna cosa, significa solament el número 1 a Alemanya. Així comencen a comptar amb els dits els germans. En canvi, els japonesos comencen pel dit petit, de manera que el polze enlaire significa el número 5.
- Mostrar la palma de la mà amb els dits separats: La "maneta" que pot significar un senyal de stop per a nosaltres, el Grècia és un insult molt lleig. Se li crida moutza i sembla que ve d'una antiquíssima costum de llançar cendra o excrements a la cara de l'ofensor.
- Un cop al canell: Si estant a França o Bèlgica el teu interlocutor es dóna un cop al canell amb els dits de l'altra mà, no t'està dient que li donis l'hora sinó que t'està indicant que és moment d'anar-se'n.
- Mostrar els dits índex i cor: a Anglaterra, mostrar els dits índex i cor amb la palma cap a dins és l'equivalent al nostre tall de mànigues espanyol (tan sols amb el dit cor).
- Mirar directament als ulls dels teus majors: En molts països d'Àfrica, és de mala educació mirar directament als ulls dels teus grans. És un signe de respecte no fer-ho, igual que el seure a la taula abans que ells. Ells han de ser els primers a seure i els primers moviments.
Com
aquestos, hi ha cents de signes (llenguatge no verbal) que signifiquen una cosa
totalment distinta al nostre país que en altres cultures.
